diumenge, 15 de desembre del 2013

Anem acabant... (primeres conclusions)

Ara que s'acaba el Pràcticum II, tot i que encara em manca fer dues sessions de musicoteràpia aquesta setmana i les avaluacions del curs d'assessorament i de les mateixes sessions, dir que davant dels meus objectius plantejats que ja vaig exposar al iniciar el blog:


- Investigar sobre l’autisme i els seus orígens.

- Saber per què la música és beneficiosa per al tractament de persones amb autisme.

- Dissenyar un model d’intervenció adequat a les necessitats reals dels nens autistes.
- Aprendre la metodologia i els passos que s’han de seguir en un procés de musicoteràpia.
- Dur a terme sessions vàries de musicoteràpia individualment amb un nen autista i amb tot el grup classe de P5.

Els he anat realitzant a mida que anaven passant els mesos i estic contenta d'haver-los pogut assolir progressivament.
No obstant, com bé ja vaig comentar, he tingut alguns entrebancs pel que fa a la formació de la musicoteràpia, per exemple, però crec que amb tot l'equip vàrem saber solucionar la incidència d'una manera eficaç i efectiva.

Aquests mesos a l'escola m'han ajudat a connectar teoria i pràctica i estic molt satisfeta de l'experiència viscuda, sobretot pel que fa a les sessions de musicoteràpia. Com bé vaig comentar al finalitzar el pràcticum I, sóc conscient que pel nen autista el camí se li farà llarg i difícil i, per aquest motiu, segueixo creient que aquest nen se l'ha de treballar des de la pràctica, amb aspectes que durant els anys posteriors s'anirà trobant en el dia a dia de la seva vida.

Remarcar que per a mi el treball no acaba aquí, ja que vist la musicoteràpia com a un bon tractament per persones autistes, m'agradaria seguir realizant sessions i inclús de cara a un futur proper, proposar-ho a les altres etapes de l'escola per posar-ho en pràctica amb altres casos.

Per últim, agrair  la bona rebuda que va tenir el curs d'assessorament realitzat a l'equip de mestres de parvulari i la col·laboració i implicació també de la vetlladora del nen, la seva tutora, l'EAP, i els dos tutors per haver-me anat guiant i aconsellant al llarg de tot el procés.






dimarts, 10 de desembre del 2013

Fase 6 Musicoteràpia (4a sessió)


Ahir dilluns 9 vaig realitzar la quarta sessió de musicoteràpia amb la meitat del grup classe (13 nens i nenes) mentre l’altra meitat feia una sessió amb la mestra de reforç de conte.
Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:
- Executar amb diferents instruments la pulsació, acompanyant cançons.
- Donar palmades a ritme de les síl.labes d'una paraula donada.

Primerament vaig treure tres xil·lòfons. Com ja havia vist anterioment, els intruments de percussió criden molt l’atenció del nen autista i mai m’havia trobat que el tingués concentrat durant 10 minuts de la sessió.
Resulta molt interessant el fet que comencés i acabés la melodia amb la mateixa nota (fa) que, a més a més, és la tonalitat de la cançó que estàvem practicant. Això implica que, conscient o inconscientment, el nen elabora una estructura dins la melodia (s’inicia amb la fonamental de la tonalitat, es desenvolupa i finalitza amb una cadència).
A continuació es tractava de dur la pulsació amb instruments varis (pandareta, pandero o caixa xinesa) de diferents cançons treballades durant el trimestre.
El nen que no tenia instrument ho feia amb les mans i, un cop tots havien tocat algun instrument, fent una rotllana drets, portàvem la pulsació amb passos o bé d’alguna cançó, o bé de paraules donades com: xocolata, classe, molls (el nom de la seva classe) o noms dels mateixos nens.
Al final de la sessió vàrem jugar al famós joc de les cadires i, com que els nens es van esverar molt, vam finalitzar la sessió posant una audició de L.Mozart (Passeig musical en trineu) per a relaxar-los. Com sempre fem quan treballem una audició, al final m’havien de dir què és el que s’havien imaginat quan escoltaven l’audició; El nen autista, però, es va mostrar vergonyós quan li va tocar el torn de parlar i no em va voler dir res.

Ara que ja s'acaba la musicoteràpia (em queda una sessió que ja tenia programada i en faré una darrera "extra" el proper dimarts), estic fent el buidatge de les sessions anotant a un quadre l'acció de la musicoterapeuta, la reacció de l'infant i una última columna on hi poso els comentaris pertinents d'aquella sessió. Adjuntaré el quadre un cop finalitzat el procés!

Fase 5 Musicoteràpia (3a sessió)


El passat dilluns 2 de desembre vaig realitzar la tercera sessió de musicoteràpia amb el nen autista i un altre nen amb NEE que és bastant amic seu. De fet, és dels pocs amb qui es relaciona així que vaig trobar oportú endur-me’ls els dos a l’aula de música perquè no se sentís tan fora de lloc com la setmana passada.
Dir, però, que aquesta activitat ja l’havíem fet amb tot el grup classe fa un parell de setmanes a una sessió normal de música.
Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:
- Reproduir motius rítmics treballats amb pictogrames.
- Crear motius rítmics de forma espontània.
- Expressar-se dinàmicament per mitjà de moviments, pràctica instrumental.

Vaig treure una sèrie de dibuixos que representen diferents figures rítmiques (aquestes ja estan prèviament treballes a l’aula): La Z (representant el silenci), el “pas” (el dibuix d’un nen fent una passa representant la figura negra), el cor-ro (el dibuix d’un nen corrent representant les dues corxeres); També per a treballar la intensitat del so: un espiral petit (el fluix), un espiral gran (el fort), el creixent (cada vegada més fort) i el decreixent (cada vegada més fluix).
Els nens havien de tocar amb els instruments la seqüència proposada. Els hi vaig treure un pandero, uns picarols, una caixa xinesa i unes claves.

Hi havia moments que els dos nens es miraven i feien algunes tonteries però la veritat és que estic molt satisfeta perquè pel que fa al nen autista, els continguts prèviament treballats a classe de música els tenia ben assolits i també mostra interès i motivació per aprendre (exeptuant alguns moments de dispersió que crec que és totalment normal).

Com que el dia 20 de desembre tornem a tenir un concert amb la coral de P5, la sessió la vaig fer de 40 minuts ja que vam haver d’anar a l’aula per assajar tots plegats. Per cert, em vaig emportar una sorpresa ja que per provar vaig preguntar al nen si s’atreviria a presentar una de les cançons davant de tots els pares i mares i primer no em contestava i em desviava la mirada però ell mateix al cap d’una estona em va venir i em va dir que sí. Vam fer la prova i el vaig felicitar dient-li que em faria molta il·lusió que el dia del concert ho fés tan bé...

divendres, 29 de novembre del 2013

Reunió amb la psicològa del nen


Ahir dijous 28 de Novembre vaig tenir la sort d’assistir a una reunió amb la tutora i la psicològia del nen autista, la Mònica. El nen assisteix un cop per setmana al Centre Carrilet, al carrer Horta 132 (Plaça Eivissa), un centre específic d’autisme.
La seva tutora, sabent que estic cursant les pràctiques basant-me en el seu cas, em va oferir poder assistir en aquesta reunió aprofitant que la psicòloga del nen venia expressament a l’escola per parlar sobre el cas.
Alguns dels aspectes que m’agradararia destacar de l’entrevista:
 Evolució molt positiva. El nen ha evolucionat molt ja que estava molt tancat i absent. Mica en mica s’ha anar obrint i cada vegada està més motivat. Explica les coses que li passen.
-       Abans amb les emocions feia paret i ara les pot dir i posar pensament.
    - Quan era petit feia moltes pataletes per tot i es tornava agressiu amb la família. Actualment, està més conectat, fa més joc simbòlic, té més iniciativa (la psicològa remarca que això és un canvi important), més actiu, més viu i parla més.
  - El que passa però, és que té dificultat per controlar l’agressivitat en les relacions properes (família/psicològa) i no tolera gens la frustació.
- Intenta pegar (fa l’intent però no ho acaba fent).
Es comenta que cal controlar que no surti a l’àmbit escolar ja que si fós així, caldria buscar una solució conjunta
- Tan a l’escola com al centre no li pots fer correccions perquè s’enfada. No tolera que no li surti bé el que ell vol. Ha començat però, a perdre por al llapis i als aprenentatges.
- Pel que fa a la lectura, reconeix els mesos i algunes paraules (mètode global)
- És bo una atenció individualitzada en moments que es pugui perdre
(un cop a la setmana el nen surt de l’aula amb un altre nen de la classe amb NEE amb la vetlladora).
    - La família del nen està angoixada de que que no pugui llegir ni escriure i tenen por que no passi a Primària.
     - A l’escola se li fa un PI (adaptació curricular) i se li adaptarà i respectarà el seu nivell maduratiu.
-       Els pares estan molt pel nen i la mare es mostra molt atenta i l’entén. Li sap donar la volta a una situació complicada.
    - La Mònica mirarà si té algun informe del nen i si és així, parlarà amb la família i el farà arribar a l’escola.


dimarts, 26 de novembre del 2013

Fase 4 musicoteràpia (2a sessió)


Ahir dilluns 25 vaig realitzar la segona sessió de musicoteràpia amb el nen autista sol.
Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:
- Reaccionar davant la música segons el caràcter emocional (tristesa,alegria).
- Seguir ritmes homogenis: ràpid-lent.
- Manteniment de l'atenció i el contacte visual

Així que vam anar el nen i jo a l’aula de música i li vaig treure un xil·lòfon, un pandero i vaig obrir el piano.
Em vaig posar a tocar músiques vàries de diferents tempos. Ara ràpid, ara lent... i així anant observant les reaccions que tenia el nen.
Primer es mostrava molt cohibit però sota una mirada múrria i trapella, mica en mica es va anar animant.
Amb les músiques lentes feia bastantes tonteries com tirar-se pel terra i fer carotes i amb les músiques ràpides es movia i corria per tota l’aula i s’esverava bastant. No obstant, el meu objectiu s’anava assolint ja que ell reaccionava de forma diferent davant de cada canvi de velocitat.

En veure però, que el nen no acabava d’estar còmode perquè sabia que no era normal que jo me l’endugués a fer “música” tot sol, vaig deixar que s’esbargís una mica amb els instruments que havia tret al principi de la sessió.
I sí sí, el nen va començar amb el pandero, es va animar més amb el xil·lòfon (jo l’intentava acompanyar com podia amb el piano) i vam acabar tocant i cantant els dos el piano (“tocar” és una manera de dir, perquè al cap de poc va baixar una professora de Secundària al sentir tan aldarull).

Aprofitant aquest moment on el nen s’havia deixat anar del tot, vaig posar música clàssica de diferents tempos. Aquí buscava el contacte visual amb el nen fent-lo moure lliurement per tota la classe en funció del que sentia. Cal dir que m’imitava molts moviments però ell em va verbalitzar si una música era alegre o trista i això em va entusiasmar.
Després de 40 minuts intensos, vàrem tornar a l’aula amb el grup classe, que ens esperava per assajar el proper concert de la coral de P5, el dia 20 de desembre.
Aprofito per afegir que com bé vaig comentar, que divendres passar vàrem fer el nostre primer concert per Santa Cecília i el nen autista va respondre molt i molt bé. Hi havia moments de dispersió però d’altres que cantava tot seguint el ritme dels altres companys (en el mateix moment no ho vaig poder copsar però he pogut veure la gravació de vídeo i ahir el vaig felicitar...).

Petits entrebancs...


Tal i com vaig esmentar a la meva proposta metodològica, en la Fase 3 del curs d'assessorament, mostrava que fa uns dies havia de venir una musicoterapeuta a l’escola per a formar el nostre equip de parvulari aprofitant que és el tema del meu pràcticum però justament aquell dia es va posar malalta i ja no té més dies fins al gener, cosa que ja seria impossible realitzar el meu projecte per manca de temps.
Així doncs, parlant amb el meu equip, hem solucionat aquesta incidència de la millor manera que hem pogut. Enguany, a tots els mestres i professors de l’escola se’ns facilita la possibilitat de fer un curs de “Coaching”, “és un sistema pràctic d'exercicis i fet a mida per a ampliar el coneixement i la bona gestió dels recursos personals (competències, emocions, etc.) d'una persona. Basant-se en una sèrie d'entrevistes programades, s'estableixen els objectius a assolir, els problemes a resoldre, les dificultats a vèncer, com vèncer-les, les diferents etapes a assolir, i la manera d'anar verificant, en cada etapa, l'assoliment dels objectius parcials establerts. No es descarten les videoconferències, ús del telèfon i correu electrònic. Actúa a curt termini (entre cinc i dotze sessions, o una vintena com a màxim) per a obtenir resultats molt concrets i definits, que no impliquin trastorns de personalitat ni malalties (incloent-hi fòbies, trastorns alimentaris, etc.). No inclou medicaments ni abasta problemes greus, complexos o que requereixin professionals de l'ambit sanitari.” (Viquipèdia).
En definitiva, també vaig trobar interessant aprendre metodologies i recursos per a gestionar les emocions amb els nens i nenes de la classe de P5. Així doncs, demà dimecres farem la primera sessió només a parvulari i més endavant en farem una altra per al nostre equip i dues sessions més comunes per a tot el professorat de l'escola.
Dir, però, que jo seguiré fent les sessions de musicoteràpia ja que aquest curs és de “més a més” sense cap intenció d’aplicar rigorosament la part teòrica sinó com a eines i recursos per a utilitzar com a mestra o futura psicopedagoga.

dijous, 21 de novembre del 2013

La musicoteràpia infantil

Seguim! deixo el link d'un article molt interessant sobre la musicoteràpia infantil extret de la Revista del COPC publicat el febrer de 2008 i escrit per l'Anna Gari
Espero que us agradi!


La musicoteràpia infantil