El passat dilluns 2 de desembre vaig realitzar la tercera sessió de
musicoteràpia amb el nen autista i un altre nen amb NEE que és bastant amic
seu. De fet, és dels pocs amb qui es relaciona així que vaig trobar oportú
endur-me’ls els dos a l’aula de música perquè no se sentís tan fora de lloc com
la setmana passada.
Dir, però, que aquesta activitat ja l’havíem fet amb tot el grup classe
fa un parell de setmanes a una sessió normal de música.
Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:
- Reproduir motius rítmics treballats amb pictogrames.
- Crear motius
rítmics de forma espontània.
- Expressar-se
dinàmicament per mitjà de moviments, pràctica instrumental.
Vaig treure una sèrie de
dibuixos que representen diferents figures rítmiques (aquestes ja estan
prèviament treballes a l’aula): La Z (representant el silenci), el “pas” (el
dibuix d’un nen fent una passa representant la figura negra), el cor-ro (el
dibuix d’un nen corrent representant les dues corxeres); També per a treballar
la intensitat del so: un espiral petit (el fluix), un espiral gran (el fort),
el creixent (cada vegada més fort) i el decreixent (cada vegada més fluix).
Els nens havien de tocar
amb els instruments la seqüència proposada. Els hi vaig treure un pandero, uns
picarols, una caixa xinesa i unes claves.
Hi havia moments que els
dos nens es miraven i feien algunes tonteries però la veritat és que estic molt
satisfeta perquè pel que fa al nen autista, els continguts prèviament
treballats a classe de música els tenia ben assolits i també mostra interès i
motivació per aprendre (exeptuant alguns moments de dispersió que crec que és
totalment normal).
Com que el dia 20 de
desembre tornem a tenir un concert amb la coral de P5, la sessió la vaig fer de
40 minuts ja que vam haver d’anar a l’aula per assajar tots plegats. Per cert,
em vaig emportar una sorpresa ja que per provar vaig preguntar al nen si
s’atreviria a presentar una de les cançons davant de tots els pares i mares i
primer no em contestava i em desviava la mirada però ell mateix al cap d’una
estona em va venir i em va dir que sí. Vam fer la prova i el vaig felicitar
dient-li que em faria molta il·lusió que el dia del concert ho fés tan bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada