dimarts, 10 de desembre del 2013

Fase 5 Musicoteràpia (3a sessió)


El passat dilluns 2 de desembre vaig realitzar la tercera sessió de musicoteràpia amb el nen autista i un altre nen amb NEE que és bastant amic seu. De fet, és dels pocs amb qui es relaciona així que vaig trobar oportú endur-me’ls els dos a l’aula de música perquè no se sentís tan fora de lloc com la setmana passada.
Dir, però, que aquesta activitat ja l’havíem fet amb tot el grup classe fa un parell de setmanes a una sessió normal de música.
Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:
- Reproduir motius rítmics treballats amb pictogrames.
- Crear motius rítmics de forma espontània.
- Expressar-se dinàmicament per mitjà de moviments, pràctica instrumental.

Vaig treure una sèrie de dibuixos que representen diferents figures rítmiques (aquestes ja estan prèviament treballes a l’aula): La Z (representant el silenci), el “pas” (el dibuix d’un nen fent una passa representant la figura negra), el cor-ro (el dibuix d’un nen corrent representant les dues corxeres); També per a treballar la intensitat del so: un espiral petit (el fluix), un espiral gran (el fort), el creixent (cada vegada més fort) i el decreixent (cada vegada més fluix).
Els nens havien de tocar amb els instruments la seqüència proposada. Els hi vaig treure un pandero, uns picarols, una caixa xinesa i unes claves.

Hi havia moments que els dos nens es miraven i feien algunes tonteries però la veritat és que estic molt satisfeta perquè pel que fa al nen autista, els continguts prèviament treballats a classe de música els tenia ben assolits i també mostra interès i motivació per aprendre (exeptuant alguns moments de dispersió que crec que és totalment normal).

Com que el dia 20 de desembre tornem a tenir un concert amb la coral de P5, la sessió la vaig fer de 40 minuts ja que vam haver d’anar a l’aula per assajar tots plegats. Per cert, em vaig emportar una sorpresa ja que per provar vaig preguntar al nen si s’atreviria a presentar una de les cançons davant de tots els pares i mares i primer no em contestava i em desviava la mirada però ell mateix al cap d’una estona em va venir i em va dir que sí. Vam fer la prova i el vaig felicitar dient-li que em faria molta il·lusió que el dia del concert ho fés tan bé...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada