Reunió amb la psicològa del nen

Ahir dijous 28 de Novembre vaig tenir la sort d’assistir a una reunió amb la tutora i la psicològia del nen autista, la Mònica. El nen assisteix un cop per setmana al Centre Carrilet, al carrer Horta 132 (Plaça Eivissa), un centre específic d’autisme.

La seva tutora, sabent que estic cursant les pràctiques basant-me en el seu cas, em va oferir poder assistir en aquesta reunió aprofitant que la psicòloga del nen venia expressament a l’escola per parlar sobre el cas.

Alguns dels aspectes que m’agradararia destacar de l’entrevista:

-  Evolució molt positiva. El nen ha evolucionat molt ja que estava molt tancat i absent. Mica en mica s’ha anar obrint i cada vegada està més motivat. Explica les coses que li passen.

-       Abans amb les emocions feia paret i ara les pot dir i posar pensament.
    - Quan era petit feia moltes pataletes per tot i es tornava agressiu amb la família. Actualment, està més conectat, fa més joc simbòlic, té més iniciativa (la psicològa remarca que això és un canvi important), més actiu, més viu i parla més.
  - El que passa però, és que té dificultat per controlar l’agressivitat en les relacions properes (família/psicològa) i no tolera gens la frustació.

- Intenta pegar (fa l’intent però no ho acaba fent).

Es comenta que cal controlar que no surti a l’àmbit escolar ja que si fós així, caldria buscar una solució conjunta

- Tan a l’escola com al centre no li pots fer correccions perquè s’enfada. No tolera que no li surti bé el que ell vol. Ha començat però, a perdre por al llapis i als aprenentatges.

- Pel que fa a la lectura, reconeix els mesos i algunes paraules (mètode global)

- És bo una atenció individualitzada en moments que es pugui perdre

(un cop a la setmana el nen surt de l’aula amb un altre nen de la classe amb NEE amb la vetlladora).

    - La família del nen està angoixada de que que no pugui llegir ni escriure i tenen por que no passi a Primària.
     - A l’escola se li fa un PI (adaptació curricular) i se li adaptarà i respectarà el seu nivell maduratiu.

-       Els pares estan molt pel nen i la mare es mostra molt atenta i l’entén. Li sap donar la volta a una situació complicada.
    - La Mònica mirarà si té algun informe del nen i si és així, parlarà amb la família i el farà arribar a l’escola.

Fase 4 musicoteràpia (2a sessió)

Ahir dilluns 25 vaig realitzar la segona sessió de musicoteràpia amb el nen autista sol.

Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

- Reaccionar davant la música segons el caràcter emocional (tristesa,alegria).

- Seguir ritmes homogenis: ràpid-lent.

- Manteniment de l'atenció i el contacte visual

Així que vam anar el nen i jo a l’aula de música i li vaig treure un xil·lòfon, un pandero i vaig obrir el piano.

Em vaig posar a tocar músiques vàries de diferents tempos. Ara ràpid, ara lent... i així anant observant les reaccions que tenia el nen.

Primer es mostrava molt cohibit però sota una mirada múrria i trapella, mica en mica es va anar animant.

Amb les músiques lentes feia bastantes tonteries com tirar-se pel terra i fer carotes i amb les músiques ràpides es movia i corria per tota l’aula i s’esverava bastant. No obstant, el meu objectiu s’anava assolint ja que ell reaccionava de forma diferent davant de cada canvi de velocitat.

En veure però, que el nen no acabava d’estar còmode perquè sabia que no era normal que jo me l’endugués a fer “música” tot sol, vaig deixar que s’esbargís una mica amb els instruments que havia tret al principi de la sessió.

I sí sí, el nen va començar amb el pandero, es va animar més amb el xil·lòfon (jo l’intentava acompanyar com podia amb el piano) i vam acabar tocant i cantant els dos el piano (“tocar” és una manera de dir, perquè al cap de poc va baixar una professora de Secundària al sentir tan aldarull).

Aprofitant aquest moment on el nen s’havia deixat anar del tot, vaig posar música clàssica de diferents tempos. Aquí buscava el contacte visual amb el nen fent-lo moure lliurement per tota la classe en funció del que sentia. Cal dir que m’imitava molts moviments però ell em va verbalitzar si una música era alegre o trista i això em va entusiasmar.

Després de 40 minuts intensos, vàrem tornar a l’aula amb el grup classe, que ens esperava per assajar el proper concert de la coral de P5, el dia 20 de desembre.

Aprofito per afegir que com bé vaig comentar, que divendres passar vàrem fer el nostre primer concert per Santa Cecília i el nen autista va respondre molt i molt bé. Hi havia moments de dispersió però d’altres que cantava tot seguint el ritme dels altres companys (en el mateix moment no ho vaig poder copsar però he pogut veure la gravació de vídeo i ahir el vaig felicitar...).

Petits entrebancs...

Tal i com vaig esmentar a la meva proposta metodològica, en la Fase 3 del curs d'assessorament, mostrava que fa uns dies havia de venir una musicoterapeuta a l’escola per a formar el nostre equip de parvulari aprofitant que és el tema del meu pràcticum però justament aquell dia es va posar malalta i ja no té més dies fins al gener, cosa que ja seria impossible realitzar el meu projecte per manca de temps.

Així doncs, parlant amb el meu equip, hem solucionat aquesta incidència de la millor manera que hem pogut. Enguany, a tots els mestres i professors de l’escola se’ns facilita la possibilitat de fer un curs de “Coaching”, “és un sistema pràctic d'exercicis i fet a mida per a ampliar el coneixement i la bona gestió dels recursos personals (competències, emocions, etc.) d'una persona. Basant-se en una sèrie d'entrevistes programades, s'estableixen els objectius a assolir, els problemes a resoldre, les dificultats a vèncer, com vèncer-les, les diferents etapes a assolir, i la manera d'anar verificant, en cada etapa, l'assoliment dels objectius parcials establerts. No es descarten les videoconferències, ús del telèfon i correu electrònic. Actúa a curt termini (entre cinc i dotze sessions, o una vintena com a màxim) per a obtenir resultats molt concrets i definits, que no impliquin trastorns de personalitat ni malalties (incloent-hi fòbies, trastorns alimentaris, etc.). No inclou medicaments ni abasta problemes greus, complexos o que requereixin professionals de l'ambit sanitari.” (Viquipèdia).

En definitiva, també vaig trobar interessant aprendre metodologies i recursos per a gestionar les emocions amb els nens i nenes de la classe de P5. Així doncs, demà dimecres farem la primera sessió només a parvulari i més endavant en farem una altra per al nostre equip i dues sessions més comunes per a tot el professorat de l'escola.

Dir, però, que jo seguiré fent les sessions de musicoteràpia ja que aquest curs és de “més a més” sense cap intenció d’aplicar rigorosament la part teòrica sinó com a eines i recursos per a utilitzar com a mestra o futura psicopedagoga.

La musicoteràpia infantil

Seguim! deixo el link d'un article molt interessant sobre la musicoteràpia infantil extret de la Revista del COPC publicat el febrer de 2008 i escrit per l'Anna Gari

Espero que us agradi!

La musicoteràpia infantil

Fase 3 musicoteràpia (1a sessió)

Aquesta setmana he començat a dur a terme la musicoteràpia. La primera sessió, realitzada ahir dilluns 18, la vaig fer amb tot el grup classe de 12h a 13h.

La valoració que n’extrec és força postiva tot i que em vaig trobar amb un inconvenient i és que aquest divendres celebrem la festa de la música, Santa Cecília i és per això que l’ambient a l’aula era força dispers. 

Els nens i nenes de l’escola, quan arriben a P5, formen la coral : “La coral tramuntana” i van fent concerts varis al llarg de tot el curs. Aquest divendres, doncs, tenen el seu primer concert i per això estan bastant nerviosos. A més a més, al ser jo també la seva mestra de música, els va desubicar que enlloc “d’assajar”, féssim una sessió diferent.

Només arribar vàrem ballar tots junts la cançó “l’hora de fer música”, per no trencar amb la rutina de sempre. En veure que estaven molt esverats, els vaig posar el “Canon de Pachelbel” fins aconseguir que tots estiguessin relaxats i ben asseguts.

Vaig posar el Cd de préstec que ells ja coneixen perquè un cop a la setmana se l’emporta algun nen i vaig començar a moure’m al ritme de la música. Ells em seguien i el nen autista també però sense mirar-me. Quan parava la música havien de seure al terra i si tornava a sonar, havien de procedir a ballar.

El nen seguia perfectament les meves indicacions i es va mostrar participatiu durant tota la sessió.

Seguia, però,  sense mantenir la mirada. Al contrari, si veia que jo l’estava observant, dissimuladament (mirant-me de reüll) s’amagava darrere d’altres companys.

Tampoc vaig voler insistir gaire per no intimidar-lo. No obstant, hauré de seguir treballant el contacte visual amb el nen de cara a les properes sessions.

Sessió de formació de musicoteràpia

Dimecres vinent a les 17:30 vindrà una formadora a l'escola a ensenyar-nos una mica en què consisteix aquesta teràpia i a donar-nos recursos i eines per a dur a terme algunes sessions!

Mentrestant, us deixo dos vídeos d'unes sessions individuals de musicoteràpia amb un nen autista, en Lorenzo


http://www.youtube.com/watch?v=QRDIZ65t668

http://www.youtube.com/watch?v=UyeG4AHpTxo

Conclusions i avaluació Fase 2 (curs d'assessorament)

Seguim! Un cop realitzada la segona sessió del curs d’assessorament, algunes de les conclusions que n’hem pogut extreure són les següents:

Els estudis d’investigació realitzats en l’últim mig segle reforcen l’efectivitat de la musicoteràpia en moltes àrees:

- per facilitar el moviment i la rehabilitació física global

- per motivar a la gent malalta amb el tractament

- per oferir ajuda emocional a pacients i a familiars

- com a mitjà per l’expressió de sentiments

- per a la psicoteràpia orientada al procés

Per què la música?

Els humans solem relacionar peces musicals amb alguna de les nostres experiències i/o moments viscuts, algun record bonic, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons. També utilitzem melodies per cantar als infants per calmar-los o adormir-los i tenim de còmplice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, depressió o bé d'eufòria.

parlant dins d'aquesta subjectivitat, podem afirmar que la música va molt lligada amb les persones i el seu estat emocional i, partint d'aquí, es fa més entenedor parlar de la música com a medicina d'una manera ja més científica.

Està demostrat que els nens autistes milloren més en habilitats educatives, lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a partir d'un mètode educatiu divertit, dinàmic i estructurat (com és la música), que a partir d'un tractament psiquiàtric com es feia anys enrere quan es pensava que l'autisme era un trastorn psiquiàtric provocat a causa d'un trauma infantil.

Els infants que pateixen autisme presenten una sensibilitat especial cap a la música i presenten unes capacitats musicals inusuals, a vegades utilitzades com a criteri de diagnòstic per l'autisme. Dins d'aquestes capacitats hi destaca una memòria melòdica alta, el reconeixement de seleccions de música, un gran interès per tocar instruments, cantar o simplement escoltar música.


Els infants amb aquest trastorn generalitzat del desenvolupament responen més i amb un major interès a sons musicals que a altres estímuls, i aquesta característica proporciona un gran avantatge en aquesta teràpia ja que les respostes als estímuls que reben són una clara via que els relaciona amb el món exterior. A més, la música és un estimulador i una modalitat eficaç per facilitar als nens autistes l'aprenentatge de material no musical i el seu ús pot reduir les conductes d'auto-estimulació.

Encara no he realitzat cap sessió de musicoteràpia amb els meus alumnes donat que primer em vull formar bé de com s’haurien de dur a terme. No obstant, espero poder corroborar aquestes hipòtesis que acabo d’esmentar.

Endavant!