Anem acabant... (primeres conclusions)

Ara que s'acaba el Pràcticum II, tot i que encara em manca fer dues sessions de musicoteràpia aquesta setmana i les avaluacions del curs d'assessorament i de les mateixes sessions, dir que davant dels meus objectius plantejats que ja vaig exposar al iniciar el blog:

- Investigar sobre l’autisme i els seus orígens.

- Saber per què la música és beneficiosa per al tractament de persones amb autisme.

- Dissenyar un model d’intervenció adequat a les necessitats reals dels nens autistes.

- Aprendre la metodologia i els passos que s’han de seguir en un procés de musicoteràpia.

- Dur a terme sessions vàries de musicoteràpia individualment amb un nen autista i amb tot el grup classe de P5.

Els he anat realitzant a mida que anaven passant els mesos i estic contenta d'haver-los pogut assolir progressivament.
No obstant, com bé ja vaig comentar, he tingut alguns entrebancs pel que fa a la formació de la musicoteràpia, per exemple, però crec que amb tot l'equip vàrem saber solucionar la incidència d'una manera eficaç i efectiva.

Aquests mesos a l'escola m'han ajudat a connectar teoria i pràctica i estic molt satisfeta de l'experiència viscuda, sobretot pel que fa a les sessions de musicoteràpia. Com bé vaig comentar al finalitzar el pràcticum I, sóc conscient que pel nen autista el camí se li farà llarg i difícil i, per aquest motiu, segueixo creient que aquest nen se l'ha de treballar des de la pràctica, amb aspectes que durant els anys posteriors s'anirà trobant en el dia a dia de la seva vida.

Remarcar que per a mi el treball no acaba aquí, ja que vist la musicoteràpia com a un bon tractament per persones autistes, m'agradaria seguir realizant sessions i inclús de cara a un futur proper, proposar-ho a les altres etapes de l'escola per posar-ho en pràctica amb altres casos.

Per últim, agrair  la bona rebuda que va tenir el curs d'assessorament realitzat a l'equip de mestres de parvulari i la col·laboració i implicació també de la vetlladora del nen, la seva tutora, l'EAP, i els dos tutors per haver-me anat guiant i aconsellant al llarg de tot el procés.

Fase 6 Musicoteràpia (4a sessió)

Ahir dilluns 9 vaig realitzar la quarta sessió de musicoteràpia amb la meitat del grup classe (13 nens i nenes) mentre l’altra meitat feia una sessió amb la mestra de reforç de conte.

Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

- Executar amb diferents instruments la pulsació, acompanyant cançons.

- Donar palmades a ritme de les síl.labes d'una paraula donada.

Primerament vaig treure tres xil·lòfons. Com ja havia vist anterioment, els intruments de percussió criden molt l’atenció del nen autista i mai m’havia trobat que el tingués concentrat durant 10 minuts de la sessió.

Resulta molt interessant el fet que comencés i acabés la melodia amb la mateixa nota (fa) que, a més a més, és la tonalitat de la cançó que estàvem practicant. Això implica que, conscient o inconscientment, el nen elabora una estructura dins la melodia (s’inicia amb la fonamental de la tonalitat, es desenvolupa i finalitza amb una cadència).

A continuació es tractava de dur la pulsació amb instruments varis (pandareta, pandero o caixa xinesa) de diferents cançons treballades durant el trimestre.

El nen que no tenia instrument ho feia amb les mans i, un cop tots havien tocat algun instrument, fent una rotllana drets, portàvem la pulsació amb passos o bé d’alguna cançó, o bé de paraules donades com: xocolata, classe, molls (el nom de la seva classe) o noms dels mateixos nens.

Al final de la sessió vàrem jugar al famós joc de les cadires i, com que els nens es van esverar molt, vam finalitzar la sessió posant una audició de L.Mozart (Passeig musical en trineu) per a relaxar-los. Com sempre fem quan treballem una audició, al final m’havien de dir què és el que s’havien imaginat quan escoltaven l’audició; El nen autista, però, es va mostrar vergonyós quan li va tocar el torn de parlar i no em va voler dir res.

Ara que ja s'acaba la musicoteràpia (em queda una sessió que ja tenia programada i en faré una darrera "extra" el proper dimarts), estic fent el buidatge de les sessions anotant a un quadre l'acció de la musicoterapeuta, la reacció de l'infant i una última columna on hi poso els comentaris pertinents d'aquella sessió. Adjuntaré el quadre un cop finalitzat el procés!

Fase 5 Musicoteràpia (3a sessió)

El passat dilluns 2 de desembre vaig realitzar la tercera sessió de musicoteràpia amb el nen autista i un altre nen amb NEE que és bastant amic seu. De fet, és dels pocs amb qui es relaciona així que vaig trobar oportú endur-me’ls els dos a l’aula de música perquè no se sentís tan fora de lloc com la setmana passada.

Dir, però, que aquesta activitat ja l’havíem fet amb tot el grup classe fa un parell de setmanes a una sessió normal de música.

Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

- Reproduir motius rítmics treballats amb pictogrames.

- Crear motius rítmics de forma espontània.

- Expressar-se dinàmicament per mitjà de moviments, pràctica instrumental.

Vaig treure una sèrie de dibuixos que representen diferents figures rítmiques (aquestes ja estan prèviament treballes a l’aula): La Z (representant el silenci), el “pas” (el dibuix d’un nen fent una passa representant la figura negra), el cor-ro (el dibuix d’un nen corrent representant les dues corxeres); També per a treballar la intensitat del so: un espiral petit (el fluix), un espiral gran (el fort), el creixent (cada vegada més fort) i el decreixent (cada vegada més fluix).

Els nens havien de tocar amb els instruments la seqüència proposada. Els hi vaig treure un pandero, uns picarols, una caixa xinesa i unes claves.

Hi havia moments que els dos nens es miraven i feien algunes tonteries però la veritat és que estic molt satisfeta perquè pel que fa al nen autista, els continguts prèviament treballats a classe de música els tenia ben assolits i també mostra interès i motivació per aprendre (exeptuant alguns moments de dispersió que crec que és totalment normal).

Com que el dia 20 de desembre tornem a tenir un concert amb la coral de P5, la sessió la vaig fer de 40 minuts ja que vam haver d’anar a l’aula per assajar tots plegats. Per cert, em vaig emportar una sorpresa ja que per provar vaig preguntar al nen si s’atreviria a presentar una de les cançons davant de tots els pares i mares i primer no em contestava i em desviava la mirada però ell mateix al cap d’una estona em va venir i em va dir que sí. Vam fer la prova i el vaig felicitar dient-li que em faria molta il·lusió que el dia del concert ho fés tan bé...

Reunió amb la psicològa del nen

Ahir dijous 28 de Novembre vaig tenir la sort d’assistir a una reunió amb la tutora i la psicològia del nen autista, la Mònica. El nen assisteix un cop per setmana al Centre Carrilet, al carrer Horta 132 (Plaça Eivissa), un centre específic d’autisme.

La seva tutora, sabent que estic cursant les pràctiques basant-me en el seu cas, em va oferir poder assistir en aquesta reunió aprofitant que la psicòloga del nen venia expressament a l’escola per parlar sobre el cas.

Alguns dels aspectes que m’agradararia destacar de l’entrevista:

-  Evolució molt positiva. El nen ha evolucionat molt ja que estava molt tancat i absent. Mica en mica s’ha anar obrint i cada vegada està més motivat. Explica les coses que li passen.

-       Abans amb les emocions feia paret i ara les pot dir i posar pensament.
    - Quan era petit feia moltes pataletes per tot i es tornava agressiu amb la família. Actualment, està més conectat, fa més joc simbòlic, té més iniciativa (la psicològa remarca que això és un canvi important), més actiu, més viu i parla més.
  - El que passa però, és que té dificultat per controlar l’agressivitat en les relacions properes (família/psicològa) i no tolera gens la frustació.

- Intenta pegar (fa l’intent però no ho acaba fent).

Es comenta que cal controlar que no surti a l’àmbit escolar ja que si fós així, caldria buscar una solució conjunta

- Tan a l’escola com al centre no li pots fer correccions perquè s’enfada. No tolera que no li surti bé el que ell vol. Ha començat però, a perdre por al llapis i als aprenentatges.

- Pel que fa a la lectura, reconeix els mesos i algunes paraules (mètode global)

- És bo una atenció individualitzada en moments que es pugui perdre

(un cop a la setmana el nen surt de l’aula amb un altre nen de la classe amb NEE amb la vetlladora).

    - La família del nen està angoixada de que que no pugui llegir ni escriure i tenen por que no passi a Primària.
     - A l’escola se li fa un PI (adaptació curricular) i se li adaptarà i respectarà el seu nivell maduratiu.

-       Els pares estan molt pel nen i la mare es mostra molt atenta i l’entén. Li sap donar la volta a una situació complicada.
    - La Mònica mirarà si té algun informe del nen i si és així, parlarà amb la família i el farà arribar a l’escola.

Fase 4 musicoteràpia (2a sessió)

Ahir dilluns 25 vaig realitzar la segona sessió de musicoteràpia amb el nen autista sol.

Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

- Reaccionar davant la música segons el caràcter emocional (tristesa,alegria).

- Seguir ritmes homogenis: ràpid-lent.

- Manteniment de l'atenció i el contacte visual

Així que vam anar el nen i jo a l’aula de música i li vaig treure un xil·lòfon, un pandero i vaig obrir el piano.

Em vaig posar a tocar músiques vàries de diferents tempos. Ara ràpid, ara lent... i així anant observant les reaccions que tenia el nen.

Primer es mostrava molt cohibit però sota una mirada múrria i trapella, mica en mica es va anar animant.

Amb les músiques lentes feia bastantes tonteries com tirar-se pel terra i fer carotes i amb les músiques ràpides es movia i corria per tota l’aula i s’esverava bastant. No obstant, el meu objectiu s’anava assolint ja que ell reaccionava de forma diferent davant de cada canvi de velocitat.

En veure però, que el nen no acabava d’estar còmode perquè sabia que no era normal que jo me l’endugués a fer “música” tot sol, vaig deixar que s’esbargís una mica amb els instruments que havia tret al principi de la sessió.

I sí sí, el nen va començar amb el pandero, es va animar més amb el xil·lòfon (jo l’intentava acompanyar com podia amb el piano) i vam acabar tocant i cantant els dos el piano (“tocar” és una manera de dir, perquè al cap de poc va baixar una professora de Secundària al sentir tan aldarull).

Aprofitant aquest moment on el nen s’havia deixat anar del tot, vaig posar música clàssica de diferents tempos. Aquí buscava el contacte visual amb el nen fent-lo moure lliurement per tota la classe en funció del que sentia. Cal dir que m’imitava molts moviments però ell em va verbalitzar si una música era alegre o trista i això em va entusiasmar.

Després de 40 minuts intensos, vàrem tornar a l’aula amb el grup classe, que ens esperava per assajar el proper concert de la coral de P5, el dia 20 de desembre.

Aprofito per afegir que com bé vaig comentar, que divendres passar vàrem fer el nostre primer concert per Santa Cecília i el nen autista va respondre molt i molt bé. Hi havia moments de dispersió però d’altres que cantava tot seguint el ritme dels altres companys (en el mateix moment no ho vaig poder copsar però he pogut veure la gravació de vídeo i ahir el vaig felicitar...).

Petits entrebancs...

Tal i com vaig esmentar a la meva proposta metodològica, en la Fase 3 del curs d'assessorament, mostrava que fa uns dies havia de venir una musicoterapeuta a l’escola per a formar el nostre equip de parvulari aprofitant que és el tema del meu pràcticum però justament aquell dia es va posar malalta i ja no té més dies fins al gener, cosa que ja seria impossible realitzar el meu projecte per manca de temps.

Així doncs, parlant amb el meu equip, hem solucionat aquesta incidència de la millor manera que hem pogut. Enguany, a tots els mestres i professors de l’escola se’ns facilita la possibilitat de fer un curs de “Coaching”, “és un sistema pràctic d'exercicis i fet a mida per a ampliar el coneixement i la bona gestió dels recursos personals (competències, emocions, etc.) d'una persona. Basant-se en una sèrie d'entrevistes programades, s'estableixen els objectius a assolir, els problemes a resoldre, les dificultats a vèncer, com vèncer-les, les diferents etapes a assolir, i la manera d'anar verificant, en cada etapa, l'assoliment dels objectius parcials establerts. No es descarten les videoconferències, ús del telèfon i correu electrònic. Actúa a curt termini (entre cinc i dotze sessions, o una vintena com a màxim) per a obtenir resultats molt concrets i definits, que no impliquin trastorns de personalitat ni malalties (incloent-hi fòbies, trastorns alimentaris, etc.). No inclou medicaments ni abasta problemes greus, complexos o que requereixin professionals de l'ambit sanitari.” (Viquipèdia).

En definitiva, també vaig trobar interessant aprendre metodologies i recursos per a gestionar les emocions amb els nens i nenes de la classe de P5. Així doncs, demà dimecres farem la primera sessió només a parvulari i més endavant en farem una altra per al nostre equip i dues sessions més comunes per a tot el professorat de l'escola.

Dir, però, que jo seguiré fent les sessions de musicoteràpia ja que aquest curs és de “més a més” sense cap intenció d’aplicar rigorosament la part teòrica sinó com a eines i recursos per a utilitzar com a mestra o futura psicopedagoga.

La musicoteràpia infantil

Seguim! deixo el link d'un article molt interessant sobre la musicoteràpia infantil extret de la Revista del COPC publicat el febrer de 2008 i escrit per l'Anna Gari

Espero que us agradi!

La musicoteràpia infantil

Fase 3 musicoteràpia (1a sessió)

Aquesta setmana he començat a dur a terme la musicoteràpia. La primera sessió, realitzada ahir dilluns 18, la vaig fer amb tot el grup classe de 12h a 13h.

La valoració que n’extrec és força postiva tot i que em vaig trobar amb un inconvenient i és que aquest divendres celebrem la festa de la música, Santa Cecília i és per això que l’ambient a l’aula era força dispers. 

Els nens i nenes de l’escola, quan arriben a P5, formen la coral : “La coral tramuntana” i van fent concerts varis al llarg de tot el curs. Aquest divendres, doncs, tenen el seu primer concert i per això estan bastant nerviosos. A més a més, al ser jo també la seva mestra de música, els va desubicar que enlloc “d’assajar”, féssim una sessió diferent.

Només arribar vàrem ballar tots junts la cançó “l’hora de fer música”, per no trencar amb la rutina de sempre. En veure que estaven molt esverats, els vaig posar el “Canon de Pachelbel” fins aconseguir que tots estiguessin relaxats i ben asseguts.

Vaig posar el Cd de préstec que ells ja coneixen perquè un cop a la setmana se l’emporta algun nen i vaig començar a moure’m al ritme de la música. Ells em seguien i el nen autista també però sense mirar-me. Quan parava la música havien de seure al terra i si tornava a sonar, havien de procedir a ballar.

El nen seguia perfectament les meves indicacions i es va mostrar participatiu durant tota la sessió.

Seguia, però,  sense mantenir la mirada. Al contrari, si veia que jo l’estava observant, dissimuladament (mirant-me de reüll) s’amagava darrere d’altres companys.

Tampoc vaig voler insistir gaire per no intimidar-lo. No obstant, hauré de seguir treballant el contacte visual amb el nen de cara a les properes sessions.

Sessió de formació de musicoteràpia

Dimecres vinent a les 17:30 vindrà una formadora a l'escola a ensenyar-nos una mica en què consisteix aquesta teràpia i a donar-nos recursos i eines per a dur a terme algunes sessions!

Mentrestant, us deixo dos vídeos d'unes sessions individuals de musicoteràpia amb un nen autista, en Lorenzo


http://www.youtube.com/watch?v=QRDIZ65t668

http://www.youtube.com/watch?v=UyeG4AHpTxo

Conclusions i avaluació Fase 2 (curs d'assessorament)

Seguim! Un cop realitzada la segona sessió del curs d’assessorament, algunes de les conclusions que n’hem pogut extreure són les següents:

Els estudis d’investigació realitzats en l’últim mig segle reforcen l’efectivitat de la musicoteràpia en moltes àrees:

- per facilitar el moviment i la rehabilitació física global

- per motivar a la gent malalta amb el tractament

- per oferir ajuda emocional a pacients i a familiars

- com a mitjà per l’expressió de sentiments

- per a la psicoteràpia orientada al procés

Per què la música?

Els humans solem relacionar peces musicals amb alguna de les nostres experiències i/o moments viscuts, algun record bonic, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons. També utilitzem melodies per cantar als infants per calmar-los o adormir-los i tenim de còmplice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, depressió o bé d'eufòria.

parlant dins d'aquesta subjectivitat, podem afirmar que la música va molt lligada amb les persones i el seu estat emocional i, partint d'aquí, es fa més entenedor parlar de la música com a medicina d'una manera ja més científica.

Està demostrat que els nens autistes milloren més en habilitats educatives, lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a partir d'un mètode educatiu divertit, dinàmic i estructurat (com és la música), que a partir d'un tractament psiquiàtric com es feia anys enrere quan es pensava que l'autisme era un trastorn psiquiàtric provocat a causa d'un trauma infantil.

Els infants que pateixen autisme presenten una sensibilitat especial cap a la música i presenten unes capacitats musicals inusuals, a vegades utilitzades com a criteri de diagnòstic per l'autisme. Dins d'aquestes capacitats hi destaca una memòria melòdica alta, el reconeixement de seleccions de música, un gran interès per tocar instruments, cantar o simplement escoltar música.


Els infants amb aquest trastorn generalitzat del desenvolupament responen més i amb un major interès a sons musicals que a altres estímuls, i aquesta característica proporciona un gran avantatge en aquesta teràpia ja que les respostes als estímuls que reben són una clara via que els relaciona amb el món exterior. A més, la música és un estimulador i una modalitat eficaç per facilitar als nens autistes l'aprenentatge de material no musical i el seu ús pot reduir les conductes d'auto-estimulació.

Encara no he realitzat cap sessió de musicoteràpia amb els meus alumnes donat que primer em vull formar bé de com s’haurien de dur a terme. No obstant, espero poder corroborar aquestes hipòtesis que acabo d’esmentar.

Endavant!

En Joel, un nen autista a l'escola ordinària

Ja vaig veure aquest vídeo quan cursava el Pràcticum I però ho vull compartir amb vosaltres perquè és un cas molt interessant que va sortir al programa de TV3 "l'endemà"

Us deixo aquí l'enllaç!

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1150229

Conclusions i avaluació FASE 1 (curs d'assessorament)

Un cop realitzada la primera sessió del curs d’assessorament, dir que ha estat molt positiva i una de les conclusions que n’hem pogut extreure:

Què sabem de l’austisme i els seus orígens?

Si volem que els nens TEA, com tots els altres, puguin aconseguir el màxim nivell d’integració personal i social, és necessari clarificar el més aviat possible el seu trastorn. Ens trobem davant d’un trastorn de difícil classificació, però que alhora requereix d’un diagnòstic precoç, ja que la intervenció precoç, específica i personalitzada per als nens i les seves famílies millora el pronòstic en la majoria dels casos.

Les dificultats en els nens TEA es presenten, la major part de les vegades, en el primer i segon any de vida. Interfereixen les funcions de comunicació i socialització i afecten els processos bàsics d’atenció, que són la base per als aprenentatges. Quan hi ha signes evidents en edats precoces, poden ser avaluats i diagnosticats abans dels 3 anys. Sembla, doncs, raonable, plantejar-se la detecció a partir del segon any en els casos més greus.

Quan el nen inicia l’escolarització ens entrevistem amb la família i aquesta ens explica quina ha estat la seva evolució durant els primers anys. A partir d'aquí pot ser que apareguin alguns indicadors que ens ajudin en el procés de la detecció.

Manifestacions observables a l’escola que ens poden alertar d’un possible TEA. 

En el curs ens hem basat sobretot en educació infantil ja que és la nostra etapa. No obstant, s’ha explicat per sobre les manifestacions també que ens poden alertar tan a Primària com a Secundària.

Educació infantil (3-6 anys)

• Contacte alterat (rebuig, evitació, enganxós, infreqüent, “al seu aire”, no comparteix sentiments bàsics, deprimit, irritable) en els aspectes següents: Visual, somriure, físic, afectiu

• Pors amb evitació sistemàtica de situacions.

• Agressivitat atípica:

- Crisis de còlera, difícil de calmar quan es frustra…

- Automutilació, cops al cap…

- Agressivitat excessiva i/o aïllament envers altri

• No assenyala, agafa la mà de la persona sense establir contacte visual per aconseguir coses.

• Sembla, o està, pendent de les pròpies sensacions.

• Pot manifestar balanceig, gestos repetitius amb les mans i/o aleteig quan s’emociona.

També pot girar sobre ell mateix, o córrer seguint un límit.

• Ecolàlia, inversió de pronoms, hiperinterrogació, verborrea, mutisme, “sordesa fictícia”.

• Acostuma a tenir dificultat per tolerar les variacions i els canvis.

• Inexistència de joc simbòlic.

• Utilitza les joguines només per llençar-les, ordenar-les i/o manipular-les sense donar-hi un sentit.

• Aprenentatges sorprenents: mecànics, arbitraris, sense processos de pensament.

• Trastorns de l’alimentació:

- Ingerir molt poca quantitat d’aliment, o durada de l’àpat més de 60 minuts.

- Ingestió de substàncies no alimentàries.

• Trastorns de la son:

- Insomni acompanyat d’activitats motores (balanceig, cops de cap).

- Gran insomni acompanyat de rebuig sistemàtic del contacte, desvinculació, apatia i falta de relacions socials.

- Silenciós: resta amb els ulls oberts sense manifestar res.

- Inversió ordre vigília – son (bebès).

Què ens demanaria un autista?

Ajuda'm a compendre:

- El significat del llenguatge. Encara que em sigui difícil comunicar-me, no enganyo.

- Ajuda'm a ser més autònom.

- No canvïis totalment la teva vida per ser jo com sóc. Ajuda'm amb naturalitat.

Accepta'm com sóc:

- Respecta el meu ritme. No t´obsessionis

- No t´angoixis.

- No em parlis massa.

- Dona´m el meu espai.

- Les meves conductes alterades són maneres de fer front al món des de la meva especial forma de ser i sentir.

- El meu món es ximple. Puc millorar.

Dona’m ordre i tranquil.litat:

- Dona’m ambient estructurat, benestar i estabilitat emocional. Sigues flexible.

- No em demanis constantment i sempre les mateixes coses ni m´exigeixis sempre les mateixes rutines. L´autista sóc jo, no tú. Però no em demanis coses pel damunt d´allò que sóc capaç de fer.

- Ningú té la culpa del que passa. De vegades les meves reaccions i conductes són difícils de compendre o afrontar.

La culpa només dóna patiment al meu problema.

No només sóc un autista:

- M´agrada jugar i divertir-me.

- Comparteixo moltes coses dels nens, adolescents o adults normals.

Proposta metodològica del curs d'assessorament

FASE 1 :   Primera sessió        DATA:   2/10/13          HORES: 2 hores

Objectius: - Saber què és l’autisme, els seus orígens, trets psicològics, etc - Aprendre a detectar el TEA, on derivar el cas i quina intervenció cal dur a terme - Obtenir recursos per afavorir el bon desenvolupament d’un nen amb autisme

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.     Què sabem de l’austisme i els seus orígens? 2.     Signes d’alerta per a la detecció precoç del TEA 3.     Procediment per a la detecció, derivació i intervenció 4.     Recursos per afavorir la comunicació

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Presentació Powerpoint amb els continguts de la sessió - Suport en fotocòpies dels continguts del curs per a les mestres

INDICADORS D’AVALUACIÓ

(qüestionari al final del curs)

FASE 2 :  Segona sessió          DATA:  16/10/13             HORES:  2 hores

Objectius: - Saber de què es tracta la musicoteràpia, els seus orígens, etc. - Saber quins beneficis té aquesta teràpia

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.     Definició de la musicoteràpia 2.     Beneficis d’aquest mètode terapèutic

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Presentació Powerpoint amb els continguts de la sessió - Suport en fotocòpies dels continguts del curs per a les mestres

INDICADORS D’AVALUACIÓ

(qüestionari al final del curs)

FASE 3 :  Tercera sessió   DATA:    Octubre- principis de Novembre (a concretar )     HORES:  2 hores

Objectius: - Aprendre la metodologia i els passos a seguir durant una sessió de musicoteràpia

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Curs de formació de com dur una sessió de musicoteràpia a càrrec d’una formadora professional

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- A especificar (el que la formadora ens demani) - Un cop finalitzada la xerrada, elaboraré un “Llibre informatiu” on quedi palès el contingut de la xerrada que ens farà la musicoterapeuta

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Es farà l’avaluació del curs a la propera reunió d’equip

FASE 4 :   Quarta sessió        DATA:   18/12/13                   HORES: 2 hores

Objectius: - Esbrinar l’opinió del professorat sobre la musicoteràpia a les aules com a teràpia per l’autisme - Valorar com han anat les sessions de musicoteràpia i com a coneseqüència si seria possible aplicar-ho a altres casos de l’escola

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Posada en comú de les experiències de les sessions de musicoteràpia: com ha anat? què es pot millorar? Conclusions, avaluació i possible pla d’actuació per les altres etapes de l’escola. - Realització del qüestionari preparat

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Qüestionaris per a les mestres de l’equip de parvulari

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Indicadors dels resultats del qüestionari         - Valoració del meu tutor del centre

Proposta metodològica de les sessions de musicoteràpia

Donat que per una banda, al llarg del pràcticum es farà un curs d’assessorament a l’equip de mestres de parvulari de l’escola i paral·lelament jo mateixa aniré fent sessions de musicoteràpia a una classe de P5 on hi ha el cas del nen austista que he esmentat, especificaré per separat les fases de cadascun dels dos “projectes” remarcant, però, que la fase 1 és comuna a tots dos.

FASE 1 : Preparació per a la implementació de les sessions de musicoteràpia i elaboració del pla d’actuació d’aquestes i del curs d’assessorament a les mestres de parvulari DATA: 3/10-20/12   HORES: 35 hores

Objectius: - Elaborar, entre tot l’equip, l’EAP i la vetlladora, un pla d’actuació tot establint en quines hores, a on i de quina manera duré a terme sessions vàries de musicoteràpia juntament amb la vetlladora, algunes de les quals amb l’Òscar individualment i altres amb tot el seu grup classe de P5. - Elaborar la programació del curs d’assessorament sobre la musicoteràpia - Buscar informació sobre l’autisme, els seus orígens, etc. - Buscar informació sobre la musicoteràpia i la seva metodologia

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Elaborar el pla d’actuació d’ambdós projectes (el curs i les sessions de musicoteràpia) - Dissenyar un itinerari on hi consti els diversos agents a qui afectarà la intervenció, els objectius, les activitats, avaluació, etc

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Entrevista, qüestionaris - Observació participant i escolta activa - Ús i anàlisi de diferents documents de l’escola - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Reunions amb el tutor i la vetlladora del nen per anar valorant el procés que vaig duent a terme (dubtes, aclariments, propostes...) - Grau d’adequació en la proposta del material - Resposta de l’alumne respecte les sessions de musicoteràpia - Resposta de les mestres davant els continguts del curs - Autoavaluació

FASE 2 :   Entrevista amb la família        DATA: 18/10 /13     HORES: 1 hora

Objectius: - Conèixer d’una manera més propera el cas del nen autista - Conèixer el seu entorn familiar - Facilitar la relació família-escola per cooperar i anar junts pel bon desenvolupament del nen

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Nom i cognoms dels pares, professions, situacions socio-familiars a tenir en compte, diagnòstic específic del seu fill, quines expectatives tenen respecte a l’escolarització dels seu fill, informació referent al comportant del nen a casa: hàbits, llenguatge, motricitat global, expressió, sociabilitat…

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Observació participant i escolta activa - Preguntes de l’entrevista - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Reunions amb la tutora del nen autista, l’EAP i la seva vetlladora per anar valorant el procés dut a terme

FASE 3 : Sessió 1              DATA:  18/11/13                   HORES:  1 hora

Objectius: - Ser capaç de mantenir l'atenció i el contacte visual. - Discriminar so/silenci.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Es posarà música durant els primers minuts, i relaxarem el nen, de forma que sigui capaç de romandre relaxat i assegut. - Treballarem el contacte visual, dirigint-nos la mirada, buscant la mirada, redirigir la mirada amb l'ajuda de les mans, i manteniment d'aquesta. - Es posarà música de fons, i l'especialista i el nen hauran de moure's al ritme de la música. Quan pari la música seuran a terra, i al tornar a sonar procediran al reinici de la marxa.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- CD de relaxació - CD de préstec de la classe de música

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Reunions amb la tutora del nen autista, de l’EAP i la seva vetlladora per anar valorant el procés dut a terme, concretament aquella sessió específica. - L’avaluació que realitzaré és una avaluació basada en els resultats aconseguits en cada sessió. A l’expedient de l’Òscar, diàriament, enregistraré les anècdotes que creiem interessants, així com els resultats positius i negatius.

FASE 4 : Sessió 2            DATA: 25/11/13                     HORES:  1 hora

Objectius: - Reaccionar davant la música segons el caràcter emocional (tristesa,alegria). - Seguir ritmes homogenis: ràpid-lent. - Manteniment de l'atenció i el contacte visual.SSIÓ 12/12/

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Es posaran músiques que evoquen diferents sentiments. El nen haurà de reaccionar a partir del que el faci sentir. - El mestre li farà imitar ritmes a diferent tempo, així com també seguir la música a diferents velocitats. - L'especialista tocarà amb el teclat músiques lentes i ràpides o posarà música lenta i ràpida. Caldrà que el nen reaccioni de forma diferent a cada canvi de velocitat.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- CD - Teclat - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Avaluació enregistrada a l’expedient del nen després de la sessió

FASE 5 : Sessió 3                      DATA: 2/12/13                HORES: 1hora

Objectius: - Reproduir motius rítmics treballats amb pictogrames. - Crear motius rítmics de forma espontània. - Expressar-se dinàmicament per mitjà de moviments, pràctica instrumental.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- L'especialista li proposarà al nen una sèrie de dibuixos molt senzills. Aquest representa 2 cops, 1 cop, o silenci. Es posaran una serie de pictogrames i el nen haurà de tocar amb els instruments la seqüència proposada.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Làmines de diferents dibuixos - Instruments: pandero, picarols, caixa xinesa i claves - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Avaluació enregistrada a l’expedient del nen després de la sessió

FASE 6 : Sessió 4           DATA:   9/12/13                   HORES:  1 hora

Objectius: - Executar amb diferents instruments la pulsació, acompanyant cançons. - Donar palmades a ritme de les síl.labes d'una paraula donada.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Intentar que el nen creï ritmes propis, amb espontaneïtat i improvisació. - Posarem les cançons apreses i treballades. El nen haurà de seguir la pulsació amb passos, palmes o tocant instruments.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Pandero - CD - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Avaluació enregistrada a l’expedient del nen després de la sessió

FASE 7 : Sessió 5            DATA:  16/12/13        HORES:  1 hora

Objectius: -  Seguir la història dun ànec on s'intercalen emocions (tristesa, alegria), situacions associades a la música trista i alegre. - Ser capaços de saber estar en situacions que impliquen un contacte grupal. - Manteniment de l'atenció.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

- Narrem un conte on el protagonista és un ànec. Es presenten situacions de tristesa i alegria, associades sempre a la música lenta i ràpida.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Conte de l’ànec - Músiques lentes i ràpides - Anotacions diàries de tot allò que sigui rellevant en el meu diari de pràctiques

INDICADORS D’AVALUACIÓ

- Avaluació enregistrada a l’expedient del nen després de la sessió