Conclusions i avaluació FASE 1 (curs d'assessorament)

Un cop realitzada la primera sessió del curs d’assessorament, dir que ha estat molt positiva i una de les conclusions que n’hem pogut extreure:

Què sabem de l’austisme i els seus orígens?

Si volem que els nens TEA, com tots els altres, puguin aconseguir el màxim nivell d’integració personal i social, és necessari clarificar el més aviat possible el seu trastorn. Ens trobem davant d’un trastorn de difícil classificació, però que alhora requereix d’un diagnòstic precoç, ja que la intervenció precoç, específica i personalitzada per als nens i les seves famílies millora el pronòstic en la majoria dels casos.

Les dificultats en els nens TEA es presenten, la major part de les vegades, en el primer i segon any de vida. Interfereixen les funcions de comunicació i socialització i afecten els processos bàsics d’atenció, que són la base per als aprenentatges. Quan hi ha signes evidents en edats precoces, poden ser avaluats i diagnosticats abans dels 3 anys. Sembla, doncs, raonable, plantejar-se la detecció a partir del segon any en els casos més greus.

Quan el nen inicia l’escolarització ens entrevistem amb la família i aquesta ens explica quina ha estat la seva evolució durant els primers anys. A partir d'aquí pot ser que apareguin alguns indicadors que ens ajudin en el procés de la detecció.

Manifestacions observables a l’escola que ens poden alertar d’un possible TEA. 

En el curs ens hem basat sobretot en educació infantil ja que és la nostra etapa. No obstant, s’ha explicat per sobre les manifestacions també que ens poden alertar tan a Primària com a Secundària.

Educació infantil (3-6 anys)

• Contacte alterat (rebuig, evitació, enganxós, infreqüent, “al seu aire”, no comparteix sentiments bàsics, deprimit, irritable) en els aspectes següents: Visual, somriure, físic, afectiu

• Pors amb evitació sistemàtica de situacions.

• Agressivitat atípica:

- Crisis de còlera, difícil de calmar quan es frustra…

- Automutilació, cops al cap…

- Agressivitat excessiva i/o aïllament envers altri

• No assenyala, agafa la mà de la persona sense establir contacte visual per aconseguir coses.

• Sembla, o està, pendent de les pròpies sensacions.

• Pot manifestar balanceig, gestos repetitius amb les mans i/o aleteig quan s’emociona.

També pot girar sobre ell mateix, o córrer seguint un límit.

• Ecolàlia, inversió de pronoms, hiperinterrogació, verborrea, mutisme, “sordesa fictícia”.

• Acostuma a tenir dificultat per tolerar les variacions i els canvis.

• Inexistència de joc simbòlic.

• Utilitza les joguines només per llençar-les, ordenar-les i/o manipular-les sense donar-hi un sentit.

• Aprenentatges sorprenents: mecànics, arbitraris, sense processos de pensament.

• Trastorns de l’alimentació:

- Ingerir molt poca quantitat d’aliment, o durada de l’àpat més de 60 minuts.

- Ingestió de substàncies no alimentàries.

• Trastorns de la son:

- Insomni acompanyat d’activitats motores (balanceig, cops de cap).

- Gran insomni acompanyat de rebuig sistemàtic del contacte, desvinculació, apatia i falta de relacions socials.

- Silenciós: resta amb els ulls oberts sense manifestar res.

- Inversió ordre vigília – son (bebès).

Què ens demanaria un autista?

Ajuda'm a compendre:

- El significat del llenguatge. Encara que em sigui difícil comunicar-me, no enganyo.

- Ajuda'm a ser més autònom.

- No canvïis totalment la teva vida per ser jo com sóc. Ajuda'm amb naturalitat.

Accepta'm com sóc:

- Respecta el meu ritme. No t´obsessionis

- No t´angoixis.

- No em parlis massa.

- Dona´m el meu espai.

- Les meves conductes alterades són maneres de fer front al món des de la meva especial forma de ser i sentir.

- El meu món es ximple. Puc millorar.

Dona’m ordre i tranquil.litat:

- Dona’m ambient estructurat, benestar i estabilitat emocional. Sigues flexible.

- No em demanis constantment i sempre les mateixes coses ni m´exigeixis sempre les mateixes rutines. L´autista sóc jo, no tú. Però no em demanis coses pel damunt d´allò que sóc capaç de fer.

- Ningú té la culpa del que passa. De vegades les meves reaccions i conductes són difícils de compendre o afrontar.

La culpa només dóna patiment al meu problema.

No només sóc un autista:

- M´agrada jugar i divertir-me.

- Comparteixo moltes coses dels nens, adolescents o adults normals.