Aquesta setmana he començat a dur a terme la
musicoteràpia. La primera sessió, realitzada ahir dilluns 18, la vaig fer amb
tot el grup classe de 12h a 13h.
La valoració que n’extrec és força postiva tot i
que em vaig trobar amb un inconvenient i és que aquest divendres celebrem la
festa de la música, Santa Cecília i és per això que l’ambient a l’aula era
força dispers.
Els nens i nenes de l’escola, quan arriben a P5, formen la coral
: “La coral tramuntana” i van fent concerts varis al llarg de tot el curs. Aquest
divendres, doncs, tenen el seu primer concert i per això estan bastant
nerviosos. A més a més, al ser jo també la seva mestra de música, els va
desubicar que enlloc “d’assajar”, féssim una sessió diferent.
Només arribar vàrem ballar tots junts la cançó “l’hora
de fer música”, per no trencar amb la rutina de sempre. En veure que estaven
molt esverats, els vaig posar el “Canon de Pachelbel” fins aconseguir que tots
estiguessin relaxats i ben asseguts.
Vaig posar el Cd de préstec que ells ja coneixen
perquè un cop a la setmana se l’emporta algun nen i vaig començar a moure’m al
ritme de la música. Ells em seguien i el nen autista també però sense mirar-me.
Quan parava la música havien de seure al terra i si tornava a sonar, havien de
procedir a ballar.
El nen seguia perfectament les meves indicacions i
es va mostrar participatiu durant tota la sessió.
Seguia, però, sense mantenir la mirada. Al contrari, si veia que jo l’estava
observant, dissimuladament (mirant-me de reüll) s’amagava darrere d’altres
companys.
Tampoc vaig voler insistir gaire per no
intimidar-lo. No obstant, hauré de seguir treballant el contacte visual amb el
nen de cara a les properes sessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada