Fase 4 musicoteràpia (2a sessió)

Ahir dilluns 25 vaig realitzar la segona sessió de musicoteràpia amb el nen autista sol.

Els objectius d’aquesta sessió eren els següents:

- Reaccionar davant la música segons el caràcter emocional (tristesa,alegria).

- Seguir ritmes homogenis: ràpid-lent.

- Manteniment de l'atenció i el contacte visual

Així que vam anar el nen i jo a l’aula de música i li vaig treure un xil·lòfon, un pandero i vaig obrir el piano.

Em vaig posar a tocar músiques vàries de diferents tempos. Ara ràpid, ara lent... i així anant observant les reaccions que tenia el nen.

Primer es mostrava molt cohibit però sota una mirada múrria i trapella, mica en mica es va anar animant.

Amb les músiques lentes feia bastantes tonteries com tirar-se pel terra i fer carotes i amb les músiques ràpides es movia i corria per tota l’aula i s’esverava bastant. No obstant, el meu objectiu s’anava assolint ja que ell reaccionava de forma diferent davant de cada canvi de velocitat.

En veure però, que el nen no acabava d’estar còmode perquè sabia que no era normal que jo me l’endugués a fer “música” tot sol, vaig deixar que s’esbargís una mica amb els instruments que havia tret al principi de la sessió.

I sí sí, el nen va començar amb el pandero, es va animar més amb el xil·lòfon (jo l’intentava acompanyar com podia amb el piano) i vam acabar tocant i cantant els dos el piano (“tocar” és una manera de dir, perquè al cap de poc va baixar una professora de Secundària al sentir tan aldarull).

Aprofitant aquest moment on el nen s’havia deixat anar del tot, vaig posar música clàssica de diferents tempos. Aquí buscava el contacte visual amb el nen fent-lo moure lliurement per tota la classe en funció del que sentia. Cal dir que m’imitava molts moviments però ell em va verbalitzar si una música era alegre o trista i això em va entusiasmar.

Després de 40 minuts intensos, vàrem tornar a l’aula amb el grup classe, que ens esperava per assajar el proper concert de la coral de P5, el dia 20 de desembre.

Aprofito per afegir que com bé vaig comentar, que divendres passar vàrem fer el nostre primer concert per Santa Cecília i el nen autista va respondre molt i molt bé. Hi havia moments de dispersió però d’altres que cantava tot seguint el ritme dels altres companys (en el mateix moment no ho vaig poder copsar però he pogut veure la gravació de vídeo i ahir el vaig felicitar...).