dilluns, 4 de novembre del 2013

Conclusions i avaluació Fase 2 (curs d'assessorament)


Seguim! Un cop realitzada la segona sessió del curs d’assessorament, algunes de les conclusions que n’hem pogut extreure són les següents:
Els estudis d’investigació realitzats en l’últim mig segle reforcen l’efectivitat de la musicoteràpia en moltes àrees:
- per facilitar el moviment i la rehabilitació física global
- per motivar a la gent malalta amb el tractament
- per oferir ajuda emocional a pacients i a familiars
- com a mitjà per l’expressió de sentiments
- per a la psicoteràpia orientada al procés

Per què la música?
Els humans solem relacionar peces musicals amb alguna de les nostres experiències i/o moments viscuts, algun record bonic, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons. També utilitzem melodies per cantar als infants per calmar-los o adormir-los i tenim de còmplice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, depressió o bé d'eufòria.
parlant dins d'aquesta subjectivitat, podem afirmar que la música va molt lligada amb les persones i el seu estat emocional i, partint d'aquí, es fa més entenedor parlar de la música com a medicina d'una manera ja més científica.

Està demostrat que els nens autistes milloren més en habilitats educatives, lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a partir d'un mètode educatiu divertit, dinàmic i estructurat (com és la música), que a partir d'un tractament psiquiàtric com es feia anys enrere quan es pensava que l'autisme era un trastorn psiquiàtric provocat a causa d'un trauma infantil.

Els infants que pateixen autisme presenten una sensibilitat especial cap a la música i presenten unes capacitats musicals inusuals, a vegades utilitzades com a criteri de diagnòstic per l'autisme. Dins d'aquestes capacitats hi destaca una memòria melòdica alta, el reconeixement de seleccions de música, un gran interès per tocar instruments, cantar o simplement escoltar música.

Els infants amb aquest trastorn generalitzat del desenvolupament responen més i amb un major interès a sons musicals que a altres estímuls, i aquesta característica proporciona un gran avantatge en aquesta teràpia ja que les respostes als estímuls que reben són una clara via que els relaciona amb el món exterior. A més, la música és un estimulador i una modalitat eficaç per facilitar als nens autistes l'aprenentatge de material no musical i el seu ús pot reduir les conductes d'auto-estimulació.

Encara no he realitzat cap sessió de musicoteràpia amb els meus alumnes donat que primer em vull formar bé de com s’haurien de dur a terme. No obstant, espero poder corroborar aquestes hipòtesis que acabo d’esmentar.

Endavant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada